al contingut a la navegació Informació de contacte

Puigverd de Lleida compta amb una ruta pel terme per a divulgar el seu patrimoni històric i natural

Camí de Sant Jaume, secans, Màrius Torres, canals, trens, bancals de pedra seca, aigua, patrimoni industrial i natura

rutaverda.jpg

Puigverd de Lleida ofereix una ruta de 12,3 quilòmetres per donar a conèixer el patrimoni històric, cultural i natural del municipi. Projecte Insitu.

1. Com arribar a Puigverd de Lleida

  • Des de Lleida: carretera L-702 o bé per la N-240 fins la rotonda de Margalef - LV-7022.
  • Des de Tarragona: N-240 fins a la rotonda de Margalef - LV-7022.
  • Des de Barcelona. A2 (sortida a Mollerussa), seguir per la L-2001 fins a Torregrossa, agafar la LV-7022.
  • Arribar amb transport públic: prem aquí

2. Conèixer el paisatge i el patrimoni de Puigverd de Lleida

El terme de Puigverd de Lleida, a la vall del riu la Femosa, ofereix el paisatge d'altiplans de secà típics de la Plana de Lleida combinats amb els bancals de regadiu.

Els dos canals d'Urgell travessen el terme d'est a oest pel sud, entren pels municipis de Juneda i Castelldans i surten pel terme d'Artesa de Lleida, mentre les aigües del riu la Femosa i les seves séquies reguen el centre del terme.

La ruta senyalitzada uneix els secans del turó de la Pena, al nord, amb els de la partida de la Serra, al sud, situada als vessants de l'altiplà garriguenc de Mas de Melons - Matxarri. El punt de sortida pot ser qualsevol dels dos altiplans o bé fer-ho des del poble, que està al centre de la ruta i on hi ha Cal Gregori, la casa pairal de la padrina de Màrius Torres bellament retratada per l'escriptor al text "Cal Gregori de Puigvert".

La senyalització inclou informació dels elements patrimonials més destacats, tant a nivell històric com paisatgístic i medi ambiental. Els panells informatius inclouen imatges i textos facilitats pels veïns i veïnes del poble, fet que permet garantir la pervivència de la memòria local.

El fet que el casc urbà estigui al centre de la ruta garanteix al visitant un espai de descans o proveïment:

a les botigues, bars/restaurants i a la zona de pícnic del complex esportiu de les piscines. També hi ha possibilitat d'allotjament a Cal Manyo.

Al nucli antic del poble hi ha l'església del set-cents i diferents espais urbans molt interessants, entre ells Cal Pons o Cal Gregori, la casa pairal de la padrina de Màrius Torres on l'escriptor hi passava part de les seves vacances.

L'estreta vinculació de Màrius Torres, i de la destacada família de polítics i advocats Torres Perenya, amb Puigverd està escrita pel mateix poeta al text "Cal Gregori de Puigvert" i al seu  pseudònim de Gregori Sastre a l'Ideal, que era el nom de les cases dels seus padrins.

El Camí de Sant Jaume de Tarragona a Lleida creua el municipi d'est a oest i passa pel centre del casc urbà. Et deixem dues publicacions sobre el Camí a Puigverd: wikiloc i Gencat.

Una sala d'exposicions i arxiu permet conèixer la història i el patrimoni del poble. Aquesta està situada a la 2a planta de l'Ajuntament i està gestionada per l'associació l'Afany.

femosa.png

A l'extrem sud del terme municipal, hi ha el paisatge agrari dels secans protegits de Mas de Melons i Alfés.

El mirador de la Serra, per sobre de l'AP-2, permet una vista panoràmica de la Vall de la Femosa, des de les Borges Blanques fins a la Seu Vella de Lleida. Per arribar-hi creues bancals d'oliveres i ametllers, pinedes i les planes de cereals de Matxarri puntejades per grups de roques.

La vegetació de la zona és la pròpia de la garriga i els ocells protegits destaquen entre els animals d'aquest espai de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. La seva proximitat a la terra regada pel Canal d'Urgell facilita la presència d'animals.

La Cursa de la Serra, organitzada per l'associació esportiva local AEC, recorre els 3 camins que uneixen aquest espai amb el casc urbà.

serra des del poble.png

serra.png

El paisatge agrari dels Canals d'Urgell, el patrimoni industrial i el ferrocarril

Entre els secans de la Serra i del turó de la Pena hi ha els colors dels  bancals de "terra campa" d'alfals, blat de moro i cereals i els arbres fruiters. Aquesta àrea és un conjunt de petites valls travessades per camins i séquies. Les banquetes del Canal d'Urgell i del "Subcanal" o Canal Auxiliar d'Urgell uneixen el municipi amb el riu Segre, les Garrigues i l'Urgell.

La vegetació és una combinació de la garriguenca amb plantes de regadius, tant les autòctones com les  foranies arribades amb els nous cultius. Respecte a la fauna, hi ha una elevada població de conills i porc senglars.

El patrimoni industrial de Puigverd està vinculat a les aigües del Canal d'Urgell. Així doncs, a més a més de visitar l'obra d'enginyeria civil més important del segle XIX a Europa, el Canal, també hi ha les restes de l'antiga farinera que funcionava amb l'energia dels salts d'aquest. Malauradament no s'ha conservat l'estructura de la central hidroelèctrica, creada per la família Barberà (cosins de Màrius Torres) a principis del segle XX  per a subministrar electricitat al poble i a diversos municipis de les Garrigues i que va fer fallida pels elevats costos d'explotació.

El riu la Femosa va garantir l'assentament de població al municipi des de temps prehistòrics, com a la resta de la seua vall, i amb la construcció de peixeres al llarg del seu curs el poble disposava d'unes poques hectàrees de regadiu, Puigverd va ser un poble de secà fins a l'arribada del Canal d'Urgell al 2n terç del segle XIX.

Per accedir a la llera del riu cal travessar bancals conreats. La seva fauna i vegetació ha estat condicionada per la revolució verda dels anys 60 del segle XX a l'agricultura i l'abocament d'aigües residuals dels municipis. Actualment està en un procés de regeneració amb la construcció de depuradores d'aigües residual i l'aplicació a l'agricultura de productes fitosanitaris més respectuosos amb el medi ambient i la salut humana.

L'estació del ferrocarril Lleida - Tarragona, de l'últim terç del segle XIX, ha estat un element de dinamització econòmica molt important durant més de 100 anys. Actualment només és una parada per a viatgers. L'edifici de l'estació és la típica construcció de les estacions ferroviàries de la línia, ha estat reformat en diverses ocasions.

regadiu2.png

El turó de la Pena tanca el terme pel nord amb unes magnífiques vistes de la Plana de Lleida i en dies solejats es pot veure el Montsec i també la neu dels Pirineus.

Sortint del poble en direcció a la N-240, desprès creuar el riu la Femosa i les vies del ferrocarril Lleida - Tarragona i del TGV/AVE s'arriba al turó de la Pena, als peus del qual hi ha una de les primeres obres de formigó construïdes a l'estat espanyol. Aquesta obra, el dipòsit d'aigua potable del poble, fou dissenyada i executada pel president Francesc Macià quan era enginyer militar a la dècada del 1890. Consulta la fitxa sencera d'aquest indret patrimonial prement aquí.

La part nord del turó pertany al terme de Torregrossa, que està cultivada, mentre que la part sud, la de Puigverd, és una plana àrida no conreada amb vegetació garriguenca. Als anys 40 i 50 del segle XX un campament militar va ocupar aquest espai, avui en dia no en queden restes.

pena2.png