Els tossals i vallades del municipi presenten una ocupació humana molt antiga, tal i com ho indiquen les restes prehistòriques de la Serreta (90.000-33.000 a.c.), Secanet (1.800-650 a.c.), els Secots (90.000-33.000 a.c.) i dos a la Serra (2.200-1.800 a.c. i 900-650 a.c.) als turons de la vall del torrent de la Femosa.

Aquestes restes estan protegides per l’actual POUM i estan registrades pels serveis arqueològics del Departament de Cultura de la Generalitat. Les restes de la partida de la Serra (100-192 a.c.) també hi contenen troballes romanes.

El municipi tal i com el coneixem avui en dia, comença la seva història en el moment en què una torre sarraïna ubicada al territori va ser atorgada a Pere de Puigverd per la conquesta cristiana del territori (mitjans segle XII). Aquest cavaller participà en la presa de Lleida, procedent de Puigverd de Sió o Agramunt. El topònim del municipi prové d’aquest conqueridor. El cognom de Puigverd apareix entre les famílies notables de Lleida (1213). El 1201 Guillem de Cervera donà als homes de la Torre de Sentmenat unes cases situades a Puigverd, que era del seu domini.

Els terrenys d’en Guillem de Cervera passaren a la família Espens, que també havia participat al setge i repartiment de Lleida. El 1365 Puigverd estava sota el domini de Pere d’Espens, dintre de la vegueria de Lleida, i comptava amb 26 focs. El segle XV els Espens eren també senyors d’Alendir (Benavent de Segrià).

El 1632, Puigverd apareix en el llibre “Pràctica, forma i estil de celebrar les corts en Catalunya”, com a part de la Cartoixa d’Escaladei. Així es mantingué la situació fins a la fi de l’antic règim.

 La Guerra de Successió va afectar negativament a la població, però ràpidament s’incorporà a l’expansió catalana del segle XVIII.

Durant la Guerra del Francès, Puigverd organitzà el seu sotmetent. La inestabilitat del país durant la primera meitat del segle XIX,  farà que a la primera Guerra Carlina es va haver de pagar rescat per alliberar alguns contribuents liberals i el vicari, capturats pels carlins.

La fi de les guerres carlines inicia un llarg període de pau, de cent anys, que permetrà el creixement econòmic i la modernització de Catalunya i de les terres de Lleida.

El gran salt econòmic de Puigverd de Lleida té lloc a la dècada de 1860 quan les aigües del Canal d’Urgell arriben a la finques del seu terme municipal. A més a més, la construcció de l’estació de ferrocarril, a la línia Lleida – Tarragona, a la segona meitat del segle XIX, convertirà el municipi en un important centre logístic de mercaderies de gran part de les poblacions de les Garrigues i el Segrià més pròximes a Puigverd de Lleida.

 La difusió de l’automòbil als anys cinquanta i seixanta del segle XX disminuirà la seva importància. L’actual construcció d’una base de manteniment de l’AVE pot tornar a convertir-la en un nus ferroviari excepcional, al ser l’únic lloc de la província de Lleida, a banda de Lleida ciutat, on estan connectades la via d’ample europeu de l’AVE i la via d’amplada convencional de RENFE.

A mena de resum podríem acabar dient que l’arribada del Canal d’Urgell i del ferrocarril ha estat el revulsiu determinant per a la modernització econòmica i social d’aquest municipi, tant important en l’aspecte monetari i de millora de condicions de vida com per un canvi de mentalitat, centrat en la idea de progrés i d’innovació.

Aquesta idea de progrés té la seva mostra en el fet que dos dels carrers més importants del nucli urbà estan dedicats al Mestre Patricio Redondo i a la Mestra Carme Massot.

La fotografia és el penó del Cor la Palometa fundat el 1910.